Pavlov va iniciar les proves de condicionament. Toca la campana (estímul neutral), i immediatament després va presentar menjar a l'animal (estímul incondicionat), amb un interval molt breu. Va repetir aquest parell d'estímuls moltes vegades durant diverses setmanes, sempre quan el gos estava famolenc. Després, transcorreguts diversos dies, va tocar solament la campana i la resposta salival va aparèixer al sentir-se el so, a pesar que no es va presentar el menjar. La resposta havia quedat condicionada a un estímul que no havia pogut produir-la prèviament.
La salivació del gos davant el menjar és una resposta incondicionada; la salivació després de sentir la campana és una resposta condicionada. L'estímul neutre que suposa inicialment la campana es converteix finalment en un estímul condicionat. Aquest estímul condicionat (so), és com un senyal que avisa que l'estímul incondicionat (menjar), està a punt d'aparèixer. Finalment, existeix el reforç, que és el fortificament de l'associació entre un estímul incondicionat amb el condicionat. El reforçament és un esdeveniment que incrementa la probabilitat que ocorri determinada resposta.
